Tres preguntes que ho diuen tot
joanacapella | 4 octubre 2012– ¿Dónde estás?
– Aquí.
– ¿Qué hora es?
– Ahora.
– ¿Qué eres?
– Este momento.
Tres preguntes que ho diuen tot.
Dissabte passat vaig veure una pel·lícula, “Peaceful Warrior” (El guerrero pacífico).
D’aquí és d’on he intentat treure i expressar amb el màxim de claredat possible la meva reflexió i el meu nou punt de vista de la vida. Viure el present no es fa tan ràpid com es diu. No és fàcil, però és l’únic que podem viure encara que pensem que ja ho fem, no som plenament conscients de cada moment que transcorre. El temps és una paradoxa que viatja d’un “passat” a un “futur” sense cap existència excepte en les nostres ments. Per això vull que us pregunteu: -Què sents en aquest moment, aquí i ara?
“El temps és una paradoxa que viatja d’un “passat” a un “futur” sense cap existència” |
Jo m’he fet conscient del continu fluxe de pensaments, aquell diàleg constant que ocupa sempre la nostra atenció i que ens separa de l’única experiència real: viure plenament el moment present. Per apendre a viure’l d’una manera deliberada hem de començar per coses relativament fàcils. Per exemple: quan ens netegem les mans hem de posar tota la nostra atenció a les percepcions sensorials associades amb el que estem fent. El so i la sensació de l’aigua, el moviment de les mans, l’aroma del sabó…
M’agrada viure la vida sense pautes, improvisant, m’agrada anar al meu ritme, m’agrada observar el meu voltant fixant-me en cada detall sense cap finalitat… Suposo que per això em van cridar tant l’atenció aquestes tres preguntes que potser per a un altre són insignificants.
Només tenim aquest moment, només l’ara és real. Només és possible viure feliç per sempre un moment rere altre.
Joana
Joana, m’ha agradat el que dius. El teu escrit fa pensar de debó! Gràcies pel regal, doncs.
Ara bé, caldria una ullada atenta al text abans de donar-lo per definitiu: he esmenat algunes pífies i aquesta feina és teva, no meva, d’acord. Per exemple deia:
“no és fa tant ràpid com és diu” en lloc de “no es fa tan ràpid com es diu”, “cada moment que transcórrer” en lloc de “cada moment que transcorre”, “una paradoxa que viatge” en lloc de “una paradoxa que viatja”, “la única” en lloc de “l’única”, “apendre” en lloc d'”aprendre”, “asosiades” en lloc d'”associades”, “improvitzant” en lloc d'”improvisar”, o “auqest” en lloc d'”aquest”…
Està molt bé tenir la teva capacitat d’improvisació, però no totes les coses es poden improvisar: te’n recordaràs que cal una revisió a fons?
Fins al proper escrit
Josep Maria